Llengua i estimació

Fa pocs dies vaig constatar un cop més la feblesa de la nostra llengua. Una catalana viu als EUA des de fa molts anys i els seus fills parlen dues llengües, s’imagina quines? Sí, segur que sí. Sempre tindrem les de perdre! Em sap molt de greu, i ho dic tal com raja, la manipulació que es fa sobre una cultura que està en un franc desavantatge en front dels potents idiomes xinès, anglès i castellà. I dic més encara: aquesta animadversió es fa més palesa per a uns que saben perfectament el que estan fent i, sovint, tenint un nivell cultural destacable, i no tenen cap problema ni pudor per fer sang d’una altra cultura que és feble i de salut precària. L’hostilitat dels que són més nacionalistes que nosaltres és tan evident envers la nostra llengua pel simple fet que volem protegir-la com quelcom que és fràgil i en perill d’extinció que, francament, no s’entén. A molts països culturalment desenvolupats veuen aquest fenomen un factor enriquidor. No és cert que aquí s’imposi una cultura sobre una altra, no! Simplement és tracta de donar rellevància a un fet diferenciador en termes de subsistència i no pas d’imposició. Els que es veuen amenaçats en la seva benvolguda “ñ”, es fa difícil d’entendre que no s’assabentin que els símbols identitaris esdevenen raonablement fonamentals per a la seva sostenibilitat. Aniré més enllà! La meva estimada mare, pobreta, té 86 anys. Prostrada en una cadira de rodes amb una pròtesi a cadascun dels fèmurs i una artrosi de cavall, fa que se sembli al pobre Stephen Hawkins. Del cap està bé, però, i això a vegades et fa dubtar de la crueltat de viure, ja que ella és conscient del seu lamentable estat. Quan la visito a la residència, parlem de vida i ara, molts cops, de mort.

Ella és nascuda a Colòmbia. L’àvia colombiana va venir amb la família a passar uns dies a Barcelona i va conèixer l’avi, es van casar i van anar a viure uns anys prop de Pamplona, a la província de Bucaramanga on va néixer ma mare. Ella sempre ha parlat castellà i mai ho ha fet en català encara que el seu pare el parlava perfectament! (Com ara els nens als quals faig esment al començament). És més, tothom li ha de parlar en castellà per no sentir-se ofesa, titllant de mal educat qui no ho faci (com tants i tants al nostre voltant). Jo mai he estat conscient de com li parlava i no m’importa el més mínim! Me l’estimo i punt!

Fa poc li vaig dir per primer cop: “¿Mamá, te das cuenta de que esta obstinación tuya es ridícula. Tus hijos somos de aquí y será aquí donde seguramente moriremos como tú?”

Mirant-me fixament als ulls, em vaig ajupir perquè m’abracés (això li agrada) i en va xiuxiuejar a cau d’orella: “Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un...”. I així va recitar-me tota l’oració i es va posar a riure. Sí, a riure, cosa que no fa sovint ara! Em va aixecar les espatlles fent-me una ganyota amb la boca per dir-me: “Sencillamente porque no creí que fuera importante para los que quiero y..,. quan vaig ser gran, ja no vaig voler aprendre’n per vergonya!”

Està bé comprovar que és una qüestió d’estimació per als altres i de respecte amb un mateix. Així, doncs, estimem-nos i respectem-nos, que no sempre cal perdre, coi!

Aire contaminat

Som més conscients que el devenir de les coses i l’actual situació està esdevenint..., ummm..., com dir-ho... “més angoixant” potser? O si més no, quelcom de diferent respecte dels nostres supòsits de benestar. Cal dir, però, que l’actual situació de sostinguda recessió està contribuint (almenys) al fet que les emissions a l’atmosfera de gasos contaminants hagin disminuït. L’Inventari Anual d’Emissions a la Europa dels 27 confirma una tendència a llarg termini de reducció de contaminants que s’alliberen a l’atmosfera. Des de 1990, les emissions de Sulfur d’Òxid (SO_x) han disminuït en un 80%; les de Monòxid de Carboni (CO) en un 60%; la dels Compostos Orgànics Volàtils Exclòs el Metà (NMVOC) en un 55%; i els Òxids de Nitrogen (NO_x) en un 44%. No sorprendrà que en certs contaminants, la caiguda hagi estat particularment abrupta entre 2008 i 2009. Les emissions de SO_x van caure un 21% a causa principalment de la recessió econòmica que va fer disminuir la demanda d’energia, fent que a les centrals elèctriques, a països com ara Bulgària, Polònia, Romania i Espanya, es reduïssin sensiblement les emissions. Igualment, els NO_x així com les partícules primàries (PM) es van reduir en un significatiu 10%.

Val la pena assenyalar, però, que encara que les emissions a la UE s'han reduït molt significativament, la qualitat de l'aire encara pot ser molt baixa especialment en les zones urbanes. Les emissions de NOx degudes al transport per carretera s'han reduït en un 42% des de 1990, gràcies principalment a la introducció dels convertidors catalítics als vehicles de passatgers i a una regulació més estricta de les emissions dels vehicles pesants de mercaderies a tot Europa. Ara bé, el transport per carretera segueix sent la font més important dels reductors de la capa d'ozó (NOx i CO), i no han disminuït tant com s'havia previst. En contrast amb la disminució d’emissions de NOx del sector del transport per carretera, les de l'aviació s'han incrementat en un 79% entre 1990 i 2009, si bé entre 2008 i 2009 van disminuir en un 6%, cosa que reflecteix una menor activitat també en aquest sector. Una gran proporció de determinats agents contaminants prové dels anomenats com “fonts difuses", que normalment s'emeten en grans àrees on la procedència de les fonts emissores són confuses. Aquests contaminants poden ser difícils de reduir i inclouen emissions de NOx i de PM degudes al transport, CO i PM procedents de les llars i de l’amoníac (NH3) provinent de l'agricultura. Qui tingui ganes i temps, en aquest link de “l’Agència Europea del Medi Ambient” http://dataservice.eea.europa.eu/pivotapp/pivot.aspx?pivotid=478

trobarà un gràfic molt il·lustratiu on seleccionar la informació desitjada.

Val a dir que les pressions sobre el medi ambient són cada vegada més interrelacionades i globalitzades, fent evident un canvi de política ambiental en un món que clarament està canviant i que està requerint un nou tipus de governança en aquest cada vegada més important aspecte. La pujada d’actors no estatals com ara les Corporacions Multinacionals, les Organitzacions No Governamentals i Organitzacions Científiques cada vegada més involucrats, fa visible les enormes implicacions d'aquest fenomen. L'evidència d'aquest canvi es pot veure en el nombre d'ONG que ha augmentat des d'uns 700 el 1992 a gairebé les 3.200 d’ara.

Un dels principals punts de discussió en la propera Cimera de Rio de l’any 2012 sobre desenvolupament sostenible serà la governança ambiental. Tot tipus d'organitzacions han de participar en la protecció del medi ambient (especialment les locals, com som els ajuntaments), i molt particularment quan els problemes mediambientals es fan més complexos i estan cada vegada més interrelacionats. Aquest canvi en la naturalesa del govern (local, nacional o supranacional) també planteja nous desafiaments en relació amb les fonts de dades utilitzades en la formulació de polítiques i caldrà tenir cura del rigor de la informació i del seu ús. És hora de deixar pas als professionals si ve la conscienciació dels ciutadans esdevé fonamental.

Una Economia Sostenible per crear llocs de treball

Deixeu-me suggerir als enginyers i sobretot als executius, emprenedors i empresaris a llegir l’article al Business Week column del CEO i president d’Intel,

http://www.businessweek.com/magazine/content/10_28/b4186048358596.htm

En aquest article el senyor Andy Grove, que va emigrar als EUA al 1950, parla del greu problema de l’atur que pateix Amèrica i de com crear feina. Posa com exemple que al 2010 hi ha menys llocs de treball a la indústria manufacturera d’ordinadors americana que hi havia abans que el primer PC fos fabricat (actualment hi ha 166.000 empleats comptant les factories, els enginyers i administratius de tota mena) i el compara amb la feina creixent a l’Àsia (1.500.000 milions d’empleats). També diu que la Xina no s’ha focalitzat solament a fabricar perquè consumeixi la seva creixent classe mitjana, sinó a crear llocs de treball per a tots dels seus ciutadans. Cal afegir que al 2009 Espanya va importar de Xina 14.500M€, venent-li solament 2.000M€ i això, en definitiva, son llocs de treball.

El Sr. Grove també diu com les companyies traslladen la feina cap a l’exterior trencant la cadena de l’experiència i el coneixement, sent aquesta molt important en l’evolució i la innovació tecnològiques. I es demana: “Com podem esperar que la propera generació innovi quan ells no tindran com entendre les tecnologies actuals en no posseir els coneixements bàsics sobre la Ciència, la Tecnologia, la Enginyeria i les Matemàtiques, per falta d’aquestes matèries bàsiques a la nostra indústria i, per tant, al nostre sistema d’educació?” Cal afegir que hi ha un llarguíssim recorregut abans d’adquirir els coneixements tecnològics pràctics per començar a generar llocs de treball massivament.

Hi ha dues sentències del senyor Grove, que et deixen estupefacte:

1.     “Es podria dir, com molts fan, que emportar-se feines a l’exterior no és un gran problema, donat que la feina de gran valor afegit, generadora de la gran part dels beneficis, romandrà aquí. Això pot estar bé! Però quin tipus de societat tindrem si aquesta consisteix solament a tenir poca gent molt ben pagada fent feines de molt valor afegit però amb enormes masses de desocupació?“

i l’altra, i anant encara més enllà:

“Des del recent fenomen de ‘Silicon Valey’ (cap als anys 80), els diners invertits s’han incrementat dràsticament per aconseguir poder produir més amb menys ocupació. En poques paraules, els EUA s’han convertit en una nació tremendament ineficient en la creació de llocs de treball.”

Tots hem llegit molts articles d’insignes economistes i sentit parlar un munt de líders d’opinió i gent de molta vàlua des que es va iniciar aquesta crisi, que ha estès la desocupació per tot el país com la pólvora. L’opinió d’en Grove és de llarg de les més assenyades! Per a qualsevol govern, el que ha d’estar clar és que la gent es guanyi la vida amb la seva feina. Per generar feina, s’han de produir també “productes bàsics” que puguin ser la base per posseir el coneixement per donar el salt cap a productes de més valor afegit. Posem exemples: si l’empresa d’òptica INDO tanca les seves portes, ens costarà molt tornar algun cop a adquirir el coneixement com per desenvolupar productes que siguin competitius en un sector en contínua evolució. Que Derbi i Yamaha marxin, ens descapitalitza tecnològicament, ja que tot aquell fons de coneixement es perd. Empreses que fabricaven LEDs a preus sense gaire marge, són ara els promotors de la nova revolució en el món de la il·luminació. Si ens fixem en el nostre voltant més immediat, constatem que altres economies poden servir-nos com a referent. El creixement alemany al 2010 ha estat del +3,6% amb un rècord de creació de llocs de treball, i amb el nivell d’atur més baix (2,9 milions) des de la reunificació de fa 20 anys. Per contra, la nostra economia no solament no creix (0,1% amb un 3% de IPC al 2010), sinó que ja tenim 4,9 milions d’aturats i si bé es cert que no ha crescut com el 2008 i el 2009, el marge d’empreses que poden plegar, i de gent que perd la seva feina, sembla arribat a un punt on no es pot aprimar més enllà d’un llindar on ja no seria sostenible. Què fan, doncs, el països asiàtics o el tant injuriat “govern” d’Àngela Merkel?

Deixem-ho aquí i ja ho veurem a la segona part.

SEGONA PART

A la anterior part deixàvem obert una molt interessant qüestió.

Les empreses, diuen els seus gurus, tenen com a objectiu l’obtenció de beneficis. No és cap secret que la missió primordial d’una empresa és guanyar diners costi el que costi. Amb aquesta premissa tan reduïda i simplista, poc o res es pot fer a propòsit de l’ocupació en les circumstàncies actuals (com deia el senyor Grove). Per exemple, la reducció d’un 20% en el personal com a resultat d’una reducció de beneficis del 5% a Telefònica. Hi ha formes de fer les coses que, com a mínim, haurien de vigilar-se en els moments actuals. Conceptes com “Beneficis i Guanyar Diners” ens porta cap l’atur, ja que no és veritat que l’automatització, per exemple, generi més llocs de treball que els que destrueix! Fitxem-vos en un simple agricultor i tot el que és capaç de fer amb l’ajut de tots els estris que la societat tecnificada ha posat al seu abast.

Per una altra banda, està bé aplicar el model empresarial en el món de l’Administració Pública en tots els vessants: rendiment, eficàcia, eficiència, productivitat, competitivitat i, fins i tot, assolir els riscos  en les decisions, són conceptes que fan que tot funcioni millor. Però no és suficient i podria, fins i tot, arribar a ser ineficient des del punt de vista social. Al model empresarial hem d’afegir-hi la part competencial de l’Administració en termes de serveis als ciutadans.

Hi ha coses que estan clares:

No serà socialment sostenible mantenir els salaris a les empreses que hem d’acomiadar personal per esdevenir, hipotèticament, viables. No és més raonable reduir els salaris (o la massa salarial) de forma que un important actiu com és un treballador, amb tota l’experiència adquirida al llarg de la seva vida professional, no s’hagi de perdre?

El model subvencionat actual exigeix uns ingressos en forma d’impostos per ser viable, però això penalitza encara més la nostra feble economia. I és clar que la capacitat d’endeutament il·limitat tampoc no és la solució. I a més, la divisa no es pot devaluar.

La gent no troba feina, ja que l’actual model no està preparat, o almenys no s’adapta per generar nous llocs de treball.

Clarament es pot dir que:

“No pot ser que per seguir guanyant diners, es despatxi gent basant-se a subvencionar un atur a costa que tots els que resten amb feina, paguin perquè altres continuïn guanyant més diners”.

Cal reemplaçar o readaptar el model cap a solucions que puguin anar un xic en detriment del benestar particular de cada individu. Podem valorar l’alternativa de reduir costos i salaris però sense despatxar ningú?

Es tracta de trobar un nou PUNT D’EQUILIBRI SOSTENIBLE econòmicament i demogràficament (també mediambiental i energètic) amb un model SOLIDARI amb el planeta i les futures generacions. Veiem:

Si no es redueix la capacitat productiva en no acomiadar ningú, els costos es redueixen i l’empresa baixarà el preu de venda dels seus productes. Lògicament, la capacitat de compra dels empleats disminuirà, però els treballadors veuen la seva feina estable i fixa, reactivant el consum de productes més econòmics com els de la pròpia empresa.

En no haver tants aturats, la despesa de l’Administració disminuirà i augmentaran els ingressos, amb la qual cosa s’hauria de preveure que algun govern enfervoreixi els seus electors reduint  impostos per reactivar l’economia.

Mantenir la capacitat productiva amb costos més continguts, preus de venda més econòmics, vendes més elevades i augmentant l’exportació en ser més competitius, els ingressos s’incrementarien permetent ampliar plantilla i reduint l’atur.

Tots hem de tenir clar que 4,9 milions d’aturats i, encara en caiguda, no hi ha qui ho aguanti! Retallar, es vulgui o no, es fa fonamental!

Merkel, la universitat i la Catalunya europea

Hi hagut molta tinta impresa referint-se al reclam de la Merkel pels enginyers espanyols. Els hi recomano la lectura del article del degà i president del “Colegio de Ingenieros de Telecomunicación” (http://www.expansion.com/2011/02/01/opinion/tribunas/1296593126.html).

A part del típic corporativisme que traspua (o “rezuma”) qualsevol comentari que pugui fer un col·legi professional, hi ha molts aspectes que, encara per la seva obvietat, no deixen de ser sistemàtics des de la perspectiva espanyola. En particular els següents:

“La industria alemanya, la primera a Europa, considera que el nostre país es un dels millors candidats, donat de la excel·lència dels nostres enginyers i del seu elevat atur existent.”

Excel·lència! Elevat atur! Sembla una incongruència, no?

“La tradició industrial Alemanya fa que sigui molt major el numero d’estudiants que terminen per accedir a una formació equiparable a la FP espanyola que els que cursen formació superior i això suposa un handicap quan l’objectiu es el creixement basat en la innovació,  que només es pot dur a terme pels enginyers.”

Ara resulta que formem aquí millor que a ningú i que som la salvació del país locomotor d’Europa amb mes tradició tecnològica (feu ús de qualsevol navegador d’Internet buscant qualsevol mena de “tecnologia” a Europa per adonar-vos). Semblen desproporcionades les afirmacions! Però si que es cert que tenen un contingut que ens pot fer reflexionar en quan a “la vitalitat” de la nostre industria.

A banda de tot això, la tan aclamada i utilitzada paraula INNOVACIÓ pot ser està de moda des de fa ja molts anys i, ja fa somriure quan es posada en boques de les nostres entitats politiques, sindicals, empresarials, financeres i corporatives en general.

“Des de els col·legis professionals, contemplem amb enorme preocupació tant les elevades taxes de subocupació dels nostres enginyers i la seva escassa remuneració, com la creixent i lògica pèrdua d’interès per les enginyeries que implica un descens de vocacions per aquestes especialitats.”

L’article també explica, sense apuntar solucions però, els motius d’aquest desgavell.

Des de Catalunya, ja fa dos anys que el programa Enginycat (dirigit pel Lluís Jofre) treballa perquè els joves catalans s'interessin per les carreres d'enginyeria. (Llegiu també l’article  http://www.tecnonews.info/Home/_pE0Aj1BfZN7VtoFZxcYP-HiSVkjAc0lDPHK3pgSMyf4 ).

El Lluís Jofre esmenta "que la investigació i la tecnologia seran elements clau per ajudar a la superació de la crisi ..//.. La previsió per als propers anys és que al nostre país, i en tot Europa sencera, faran falta més enginyers i enginyeres. Només a Catalunya s'estima que l'any 2020 necessitarem 15.000 professionals de l'enginyeria més que en l'actualitat. La nostra tasca és incentivar aquests estudis per generar els professionals necessaris."

I apunta “que gràcies a l'esforç comú de molts agents privats i públics de l'entorn de l'enginyeria i la ciència, s'ha iniciat un canvi de tendència a l'alça després de gairebé una dècada de caiguda sostinguda en les matriculacions.”

I conclou dient que "en definitiva, Enginycat s'ha erigit en un element per ajudar el nostre país a superar la crisi."

Veiem dos estils diversos (a vegades antagònics) de presentar la realitat i això marca també un altre fet diferencial però aquest cop, molt significatiu donat la transcendència del assumpte.

De tota manera, no sembla que quadri massa que l'atur a les enginyeries hagi passat d'un 5% a més d'un 10% durant aquesta època de crisi que es viu de forma tan dramàtica i aferrissada el nostre país.

En un país amb la suficient autoestima, i al igual que a les empreses, no li surt a compte formar personal perquè quan rendeixen a bon nivell, vulguin  marxar, fins i tot, a la competència (recordem que Alemanya exporta tecnologia i no turisme ni productes hortofrutícules).

Des de la política està clar que es te que prioritzar. “No hi ha per tot, ni tampoc per a tothom”. Si la ciència i la tecnologia son motors per la recuperació generant ocupació, caldrà “afavorir” aquests sectors en front dels deficitaris en creació de llocs de treball.

Recordo el cas que ens va passar al 1993 (quan Solchaga deia allò de que Espanya era el millor lloc per fer-se milionari). Per obtenir un crèdit del CDTI varem dedicar tot l’any 1992 i part del 93 per un projecte de R+D vital per internacionalitzar l’empresa. Ens van concedir prop de 324.000 euros amb un finançament al 0% a tornar en 5 anys amb 2 o 3 de carència. Però... un altre crisis, aquest cop la de desprès de les Olimpíades del 92 a Barcelona, ens van retirar l’ajut per “afavorir” les empreses que després de rebre els diners, tancaven definitivament.

Es tan important gestionar be els recursos que la proximitat es fa fonamental! Es a dir, conèixer “in situ” la realitat dels matisos.

Que el col·legi d’enginyers sigui Català (encara que el de Madrid li interposi una demanda) i que la gestió en totes les facetes sigui feta des de la Generalitat, pot canviar la sostenibilitat econòmica del sistema. Catalunya podria esdevenir un motor si per fi s’han adonen! I no hi ha millor moment que quan “la pintan bastos”.

En definitiva, calen idees com la de Enginycat i les universitats i els ajuntaments es tenen que sentir i ocupar el seu lloc més adient.

Pels nostres errors, ens cal patir i esforçar-nos, però ja no val que sigui en qualsevol direcció. Aquest es el repte, no equivocar-se més!

Cotxe elèctric: models de recarrega

El 2010 ha estat un gran any en el mon de la innovació automobilística amb la introducció del cotxe elèctric.

Les companyies automobilístiques s’han posat les piles, i mai millor dit, amb el tema dels Vehicles Elèctrics i totes estan treballant en aquest futur esdeveniment. Exemples clars son el Nissan Leaf, l’esportiu de Tesla que s’ha associat amb Toyota per crear el RAV4, el  Chevy Volt, el Honda Fit EV i els seus híbrids endollables; i; a Europa, el Smart, Mini i Golf elèctrics.

Hi ha un obstacle que ens obligarà a estar atents a l’evolució de les bateries i de la seva autonomia i recarrega. Serà interessant veure com evoluciona la infraestructura pels vehicles elèctrics perquè tinguin un ús pràctic i siguin competitius en termes econòmics i d’operació.

El mètode de “recarrega lenta” (6 a 8 hores), i el “ràpid” (20 a 30 minuts) son ja coneguts. Ambdós mètodes connecten directament el vehicle a un punt de recarrega. El Nissan Leaf, com vehicle urbà de mig recorregut, ha apostat per aquests sistemes.

Pels trajectes de llarg recorregut sense interrupció, el mètode alternatiu es el del “Canvi de Bateries” mitjançant una infraestructura que permeti l’accés i l’ús de l’energia de forma casi immediata substituint la bateria descarregada per una de recarregada en menys d’un minut. Aquest mètode de substitució suposa que l’amo del vehicle no és propietari de les bateries i que hi haurà empreses, o les actuals benzineres reconvertides (“Electrolineres”), que explotin aquest nou negoci. La primera aplicació va ser desenvolupat per l’empresa “Better Place” per l’operador de taxis més gran a Tòquio. Les dades obtingudes durant 2010, mostren que cada vehicle va passar per l’estació de substitució 2.122 vegades (6 cops per dia en un servei de 24hores/365dies) i que el temps mitjà de canvi fou de 59,1 segons.

Aquest nou paradigma energètic pot ser un dels grans impulsors de l’enginyeria multidisciplinar i de la creació de noves empreses, i caldrà:

Definir un cable, connector i endoll de forma apropiada i universal per economitzar despeses innecessàries. Una altre opció, si més no, és la de la coexistència d’adaptadors.

Afegir un comptador extra per controlar i tarifar el consum de la recàrrega. Les enginyeries desenvoluparan sistemes eficaços de gestió i de control, i els constructors d’edificació estaran preparats per fer noves instal·lacions a cada plaça d’aparcament. Políticament, lleis con ara la de propietat horitzontal s’hauran de corregir.

Per generar Zero Emissions s’hauran d’aprofitar les energies alternatives com l’eòlica, sub-utilitzada per la nit, i la fotovoltaica durant el dia.

La recàrrega lenta requereix de 3,7KW a 220 Volts (que ve a ser com endollar 2 estufes elèctriques)

Per la ràpida, de 27KW a 50KW a un voltatge de 380, i és la infraestructura més complexa, solament a l’abast de les electrolineres o empreses similars.

Voldria cloure amb una reflexió: és fonamental que la recarrega es realitzi durant la nit (tarifa vall). En cas contrari, pot esdevenir un greu problema atès que les infraestructures elèctriques ja estan recarregades durant el dia (hores punta).

  

Entrevista per a la revista “La Prensa”

Per què ha entrat en política?

Per què l’Anna m’ha fet veure que es la política l’únic instrument del que ens hem dotat per fer del mon un lloc millor.

Com a expert, com imagina un Castelldefels sostenible?

Fent que la ciutat de Castelldefels sigui un referent a nivell Europeu en el respecte al medi ambient, en l’eficiència energètica i en la mobilitat sostenible basant-se en l’estalvi i el compromís de tots els seus ciutadans mitjançant la seva administració.

Es poden aplicar mesures sostenibles ”de manera immediata”?

Algunes de fonamentals relacionades amb l’estalvi i la conscienciació ciutadana, ja deurien d’haver-se implementat. Moltes, a curt termini, les tindrem que posar en marxa tan aviat el canvi de l’Alcaldia estigui fet i les puguem estudiar amb urgència. Aquestes mesures i d’altres a més llarg termini, sense cap mena de dubtes, ens ajudaran a millorar dràsticament el poble amb molts aspectes que ens fan falta i que son urgents per fer un Castelldefels més habitacle i compromès amb el futur dels nostres fills. Com disposem dels vehicles adients per fer-ho i com som coneixedors de que part d’aquesta sostenibilitat es fonamenta en generar feina, posarem mà a l’obra immediatament!

Què aporta CiU a Castelldefels?

Eficiència i eficàcia, honestedat i transparència, bona gestió municipalista amb millors resultats i, en definitiva, molt de seny i millor tarannà, en el benentès de que tothom estigui orgullós del seu govern.

Tot el equip de l’Anna volem sentir-nos també orgullosos de la nostre ciutat i per això cal no escatimar esforços ni mals de caps. Som conscients de que estem aquí per donar servei els nostres conciutadans. 

L’enllumenat públic com a paradigma estalviador

Combinant el creixement mundial de conscienciació dels problemes causats per la pol·lució, el preu i la manca dels recursos energètics actuals, i la més favorable legislació internacional cap a les energies netes no contaminants, els ajuntaments han que concentrar a partir d’ara les seves estratègies cap a tecnologies basades en el disseny, construcció i operació de dispositius que estalviïn en l’ús incontrolat de l’energia com ha estat fins ara.

Referint-nos a un dels paràgrafs que contribueixen més al consum energètic de tots els ajuntaments com es l’enllumenat púbic i centrant el tema, tres aspectes son els que tenen influencia amb el referit estalvi: la Làmpada, el Balastre (ferromagnètic o una reactància electrònica) i el possible Sistema de Gestió (aquest últim, entre d’altres coses, es el sistema que permet l’enfosquiment per tal de reduir el consum a determinades hores del dia.)

Poc se sap al respecte i perquè es parla tant últimament d’aquest tema.

 

Làmpades i  Balastres

Les bombetes del enllumenat públic poc tenen a veure amb les que fem servir nosaltres en les nostres vivendes i ús quotidià.

En l’enllumenat públic es prima molt l’eficàcia lumínica (i també el poc manteniment es un altre factor clau). Per aquest motiu s’utilitzen actualment les làmpades de Descarrega d’Alta Intensitat (HiD) i, a poc a poc, s’estan introduint els LEDs (Light-emitting Diode) o SSL (Solid State Light) dels quals parlarem més endavant.

Les de Vapor de Mercuri donen llum blanca però son poc eficients, altament nocives i molt contaminants pel propi mercuri que posseeixen. A més, s’ha de anar en compte amb filtrar el raigs ultraviolats que emeten.

Les que més proliferen son dues del tipus Làmpada de Descarrega (HiD). Les de Halogenurs Metàlics (MH) que proporcionen una llum blanca i les de Vapor de Sodi (VS) que son aquelles que donen una llum grog-verdosa no massa agradable i que no contribueix gaire a tenir una bona percepció de visibilitat cromàtica en condicions nocturnes. Ambdues necessiten encara d’una quantitat de mercuri per ser enceses i es per això que deuen de ser tractades com deixalles perilloses. A més, requereixen d’un element que els hi limiti la corrent i els faci la ignició en l’encesa (el Balastre). Tot plegat, fa que siguin elements voluminosos, complicats, cars i contaminants.

No obstant això, ara per ara son els més eficients en termes energètics, de 90 fins a 160 lumens/Watt (lm/W) les de VS (donat que augmenta la llum que donen amb la potencia de la làmpada) i de 90 lm/W els MH. La percepció cromàtica (o del color) es molt minsa a les de VS (25 sobre 100) i bona als MH (80 sobre 100), però.

Estem vivim des de fa relativament poc lo que serà sens dubtes una nova generació (per fi!) en el mon de la il·luminació, els LED que son més equiparables als MH donat que subministren també llum blanca. Si bé en comparació amb les bombetes “domestiques” (incandescents i de baix consum o CFLs) son ja una realitat que es farà palpable a molt curt termini, quan es comparen amb les HiD encara no donen tanta llum, entre els 50 a 90 lm/W. No obstant això, si be potser no es el producte idoni per ara mateix pel que fa al Enllumenat Públic, l’evolució es tan sorprenentment ràpida (com ens té habituats tot element electrònic), que ja es parla d’arribar a comercialitzar els 180 lm/W en el 2012 i de més de 200 lm/W a relativament curt termini (pensem que la més eficaç llum blanca pot emetre com a màxim 251 lm/W). Cal estar atens a aquests esdeveniments donat que las faran més eficients que les fins ara dominants HiD. La làmpada LED requereix també d’un Balastre denominat a vegades com ‘driver’ o ‘font d’alimentació’ energètica que la fa funcionar en optimes condicions de lluminositat i la protegeix allargant la seva vida útil.

Sistema de Gestió

Es clar per tothom que de dia no fa falta tenir encesos els fanals. També hauria d’estar clar que no a totes les hores de la nit necessitem tota la llum perquè sembli que es de dia. Segons un recent informe, Espanya es de llarg el país d’Europa més malbaratador i contaminant lluminosament amb 116 KWh/any per habitant davant dels 83,5 de França i els 45,5 d’Alemanya.

Tan sols disposant de ‘Rellotges Astronòmics’ ben ajustats, es pot fitxar amb precisió l’horari per posar en marxa i apagar a les hores convingudes depenen de si som al estiu (dies llargs) o a l’hivern (dies curts) durant tots els dies de l’any.

Si, a més, afegim un altre dispositiu que a una determinada hora del vespre (posem les 12:00 de la nit) redueixi el consum automàticament a un nivell suficient per la circulació dels pocs vianants i vehicles (els comerços estan tancats), ens trobarem de forma senzilla reduint l’ús d’energia sense detriment de la qualitat del servei. Des de les 12:00 fins a les 5:30 del matí podríem estalviar la meitat del consum i, al cap de l’any, la factura de la llum seria molt més reduïda.

Si ara afegim una mica de les famoses TICs (tecnologies de la Informació i Comunicació) podem fer, a més, Telegestió. Per fitxar horaris i/o dies (com son les festes majors) en els que volem intensitats de llum determinades i diverses, doncs les lluminàries estan preparades per tenir ‘nivells múltiples’  de llum i també poden informar del seu estat (detecció d’avaries, incidències d’encesa i apagada, vida útil a punt d’exhaurir-se, etc.) així com per conèixer els consums històrics o puntuals en tot moment i condició o per posar en marxa remotament una determinada línea o, simplement, per fer un canvi en la programació. El que es maco és que si hi posem un xic d’intel·ligència, o sigui un microprocesador als Balastres electrònics del tipus que sigui a la làmpada, es poden agrupar els punts de llum i assignar, llavors, un determinat programa d’us per a cadascun dels grups (una cantonada amb greus problemes d’accidents, no te que disminuir la llum, per exemple).

Tot això últim (la Telegestió) contribueix de forma inequívoca, clara i determinant a la generació d’una xarxa intel·ligent (Smart Grid) que té per objecte la gestió i l'optimització de la generació i ús de l'electricitat en forma de llum i que dóna com a resultats una major eficiència, una millor gestió dels recursos i una major responsabilitat ambiental al estalviar energia que no s’utilitza i es malbarata.

A més, aquesta xarxa pot conduir-nos a un ‘primer nivell de telecomunicació’ a on podrien “penjar-se” els sensors del “smart city” (contenidors de les escombraries, clavegueram i embornals, rescloses per reduir riscos de inundació, etc) i també els endolls per la recarrega dels vehicles elèctrics que estan arribant ja, o per el control de pas d’un determinat vehicle o ciutadà que pot requerir assistència o, el que sigui, però que no requereixi d’una gran ‘Amplada de Banda’ a un cost molt raonable i eficient.

Tot això, si el connectem a la futura xarxa municipal WiMAX i a la de Fibra Òptica, ja ens podem imaginar de que estem parlant. Deixem volar la imaginació i construirem la realitat.

Afectació a  nivell de municipi

Tot allò relatat fins ara està directament relacionat amb el Pactes de Alcaldes i Alcaldesses a nivell de tota Europa, o sigui, el famós PAES (o Pla d’Acció per l’Energia Sostenible). O sigui que tenim finançament per dues bandes: pel PAES i pel propi estalvi (ja parlaré del que és una ESE o ‘Empresa de Serveis Energètics’ en un altre ocasió.) Tot això que he dit està molt be però, com qualsevol nova tecnologia, cal anar amb compte i prendre decisions amb cura i vigilar al proveïdor. Molt a  prop nostre s’ha volgut fer una prova pilot al Castell per fer desprès un desplegament massiu de milions d’Euros (la manca de transparència no em permet donar xifres exactes). Aquesta proba pilot està donant resultats poc encoratjadors ja que fa prop d’un any que s’han instal·lat les reactàncies electròniques amb telegestió, i encara hi ha problemes que solament coneix l’empresa instal·ladora i la venedora i, el que es pitjor, la transparència ha estat gairebé nul·la per no dir, amb més propietat, que ens hem quedat a les fosques!

La sostenibilitat es fonamenta en el respecte a tot al que ens envolta!

Tots som ja conscients de la solidaritat entre barris i de la malmesa sostenibilitat. En la nostre societat, ningú no viu en una casa luxosa envoltat d’un entorn i d’habitatges en estat lamentable. Qualsevol administració prioritza el servei al ciutadà per motius obvis. Val a dir però, que no pot ser a qualsevol preu i que hem de mirar cap al futur en termes de sostenibilitat  financera, demogràfica, medi ambiental  i energètica. En aquest nou paradigma, hi han factors a corregir com ara son les desigualtats territorials i socials, la gestió del aigua i dels aliments, de l’energia,  la mobilitat i el transport, els residus i la contaminació. Aquesta ciutat, cap a on anem, ha de tenir uns equipaments assistencials, educatius, culturals i esportius, i els serveis per al transport de les persones, les mercaderies i als residus, instaurant la cultura del estalvi i desterrant la de la despesa. Per fer-la viable, cal flexibilitzar la feina i els horaris, així com reduir la mobilitat, afavorint la comunicació entre les persones i els equipaments. En definitiva, aquesta ciutat deurà ser més intel·ligent (“smart city”) i l’ús racional de la tecnologia serà un factor fonamental. La administració electrònica, el desplegament de sensors, la gestió de la informació, Internet com a base de la computació en xarxa..., Ara que vénen les municipals, hem d’exigir als gestors capacitat de gestió i lideratge, eficiència en la utilització dels recursos comuns i en el servei al ciutadà i,  fonamental, una gran transparència. El votant, més que mai, té el deure de pensar pel seu propi benestar, pel be de la ciutat i dels seus conciutadans. A Catalunya, aquest canvi serà especialment punyent i constitueix, a més, un repte pel deute deixat pel tripartit que obliga a finançar-nos des de l’estalvi per fer-li front amb interessos. Ja veurem què ens trobem si també hi ha canvi als municipis, cosa, per cert, que ens afavorirà al ser més operatius i resolutius. L’eficàcia es vital! Els politics i professionals de la tecnologia i la industria tenim una oportunitat i cal que siguem capaços de culminar-la amb èxit tots plegats. Ah! Per cert, el 2050 no es que s’acabin els cotxes a les ciutats, s’acaba el petroli! Tret que es trobin nous jaciments rendibles, cosa improbable!

España ocupa el puesto 37 en el uso de la tecnología

El uso de la tecnología es y será un factor determinante en cuanto a la obtención de objetivos para reducir el consumo energético y de agua.

España no es un país puntero en el uso de las tecnologías de acuerdo con un informe elaborado recientemente por el “World Economic Forum”. Por supuesto que no cabe esperar encabezar nada, pero nos situamos, una vez más, en la cola de los países europeos y eso debería hacernos recapacitar.

Además, parece que retrocedemos. El informe anual colocaba a España como el 34 de los 138 países estudiados en el 2010, el 34 de 133 en 2009, el 34 de 134 en 2008, el 31 de 127 en 2007 i el 32 de 122 en 2006.

Mirando a países de Europa para contextualizar, Suecia ocupa la posición 1, Finlandia la 3, Suiza 4, Dinamarca 7, Noruega 8, Holanda 11, Alemania 13, Luxemburgo 14, Gran Bretaña 15, Islandia 16, Francia 20, Austria 21, Bélgica 23, Estonia 26, Irlanda 29, Portugal 32, Eslovenia 34, España 37, Italia 51 (!?) y Grecia 64. Sorprende ver que China ocupe la 36 (ya por delante de España) para constatar que Taiwán R.O.C. está en la 6.

El “World Economic Forum” usa 71 índices para realizar esta evaluación, incluyendo algunos como ‘disponibilidad de capital riesgo’ (en la que España es la 58 de los 138), ‘Protección de la Propiedad Intelectual’ (41), ‘porcentaje de hogares con PC’ (31), ‘colaboración en I+D universidad/industria’ (46), ‘suscripción a Internet de banda ancha’ (28), ‘acceso a Internet en las escuelas’ (53), ‘calidad de las matemáticas y la ciencia en la educación’ (113) y muchas más. Es sorprendente constatar que ocupamos el puesto 118 de un total de 138 en ‘el número de días necesarios para iniciar un negocio’. Al ver el informe con más detalle se constata que todo lo concerniente con la Administración nos sitúa a la cola de las 138 economías. Y, una vez más, lo que se refiere a la educación es penoso (apunto que “no va de cantidad, va de calidad”).

Cabe destacar que el informe subraya “una emergente economía basada en Internet” apuntando que “la próxima década verá la transformación de un Internet global dominado por los países avanzados, hacia el predominio de las economías emergentes”. Si a esto le añadimos la mejora en la velocidad/calidad de la banda ancha y la tecnología/aplicaciones de la Web 2.0, resultará en que “la economía y la sociedad cambiarán drásticamente en todo el mundo, implicando a cualquier individuo en términos de productividad y de nuevas oportunidades. Este punto de inflexión generará que las economías de todo el mundo puedan dar pasos decisivos para ganar competitividad derivadas del amplio uso de redes de banda ancha”. Con ello queda patente una vez más que el acceso a Internet marca un antes y un después en cualquier sociedad, pero en el inmediato futuro, será un ser o no ser. ¡Hay que estar preparados! Y parece que no lo estamos lo suficiente como se constata en este informe.

Estaría bien que se auditase un informe parecido en términos de comunidades autónomas.

Para acceder al informe 

http://reports.weforum.org/global-information-technology-report/

 

10 consells per a reduir el consum de combustible al seu vehicle.

Proporcionem aquí uns senzills consells per estalviar consum de combustible per augmentar l’eficiència, allargar la vida del vehicle, reduir les emissions de CO₂ per contribuir a conservar el medi ambient i estalviar diners.

1.            Una conducció agressiva, variant la velocitat de marxa accelerant i frenant repetidament, consumeix molt més combustible, pudent disminuir el kilometratge per depòsit fins en un 33% per autopista i en un 5% per la ciutat. Una conducció relaxada, te d’altres avantatges como la seguritat pròpia i la dels altres conductors.

2.            El kilometratge per depòsit decreix ràpidament a velocitats superiors als 90 Km/h, però aquest límit afectarà més o menys depenent de cada vehicle en particular (veure el següent punt). Per regla general es pot considerar que, cada vegada que incrementem la velocitat en 10 km/h per sobre dels 90 km/h, equivaldrà a incrementar un 10% més el consum de combustible.

3.            El mínim consum i la velocitat màxima (o revolucions del motor) s’obté en un punt d’equilibri que es correspon amb el punt de parell màxim del motor. (La corba del “parell del motor” es troba normalment en el manual d’instruccions del vehicle).

4.            No carregar el cotxe amb pes innecessari. Un pes extra de uns 50 Kils pot representar un 2% més de consum segons sigui el vehicle. Aquesta reducció es basa en la relació entre el pes extra i el pes del cotxe. La reducció del consum afectarà més quant més petit sigui el vehicle.

5.            Circulant per ciutat, avanci's als esdeveniments i provi d’adaptar-se al tipus de circulació en cada moment i circumstancia. Redueixi al mínim el número de frenades i parades, es sorprendrà del estalvi que representa aquest tipus de conducció sense repercutir en lo més mínim en la duració del trajecte.

6.            A més, s’ha que evitar romandre parat amb el motor en marxa. En aquestes circumstancies els vehicles grans consumeixen més. Recordi que l’aire condicionat augmenta el consum.

7.            Mantenir una velocitat constant en vies rapides.

8.            Utilitzar marxes llargues fa que es redueixi las revolucions del motor amb la conseqüent reducció en el consum. Durant l’acceleració, canviar de marxa quan el vehicle admet una marxa mes llarga proporciona més confort i suavitat de marxa, disminuïen sensiblement el consum.

9.            Utilitzi sempre medis alternatius com la bicicleta i el transport públic o simplement, camini! Economitzarà com mai abans!

10.       Per trajectes curts i urbans, romangui atent als petits vehicles elèctrics que estan apareixent en el mercat. Els hi avanço, per exemple, que en aquesta mateixa dècada en la que ens trobem, desapareixeran els tubs d’escapament en las motocicletes. Però aquest interessant apartat el reservarem per a un nou article en el que espero, a partir d’ara, sigui el seu propi “raconet verd”. Benvinguts a ell!

Una dotzena de consells útils per reduir el consum domèstic

                      

L'any es va estrenar amb una pujada en el rebut de la llum del 9,8%. En el del gas, l'increment frega el 4%.


1 . Substitueixi el seu vell termòstat per un altre que sigui programable.

Ajustant el termòstat entre 10º i 15ºC quan ningú estigui  despert a casa, reduirà la factura de la calefacció en un 10%.

2 . Mantingui l’escalfador d'aigua sanitària per sota de 50ºC i, si és elèctric, cobreixi'l amb una flassada tèrmica aïllant. Aquests 2 consells poden estalviar fins a un 15%.

3 . Per tenir una bona combustió en la flama de la cuina, mantingui els fogons nets. La flama ha de ser de color blavós i mai ha de desbordar el perímetre del recipient que cal escalfar.

4 . Verifiqui que no hi ha fugides d'aire aplicant rivets aïllants o tècniques de calafatat. Comprovi periòdicament el seu reemplaçament.

Recordi que en àtics i cases aïllades l'aïllament que ofereixen els habitatges contigus no existeix.

5 . En pisos de planta baixa i cases, aïlli les parets dels fonaments i dels soterranis sense ventilació. Especialment, cal verificar la humitat i l'envelliment dels materials.

6 . En substituir els vells electrodomèstics, adquireixi els de “classe A”, ja que consumeixen menys i estalviarà diners.

7 . Desendolli qualsevol dispositiu que romangui a l'espera (en stand by) quan estigui desconnectat. Actuen com a “vampirs energètics” i no aporten cap funcionalitat rellevant.

8 . Utilitzi bombetes de baix consum i de qualitat: CFL (fluorescents compactes) o LED, depenent de l'ús al qual es destinin.

9 . Obri el menys possible la nevera i el congelador. Mantingui'ls amb suficients aliments i begudes per conservar millor la temperatura, ja que l'aire fred es desprèn en obrir la porta. No introdueixi mai aliments calents.

10 . Per estalviar en la despesa fixa de la factura elèctrica, regularitzi els quilovats contractats amb la seva companyia.

11 . Procuri disposar d'un comptador de tarifa nocturna. En aquest cas, utilitzi el rentaplats, la rentadora, l’assecadora, la planxa, qualsevol estufa elèctrica i el forn, durant la tarifa vall.

La tarifa punta és un 20% més cara i la tarifa vall un 55% més barata que la tarifa normal.

12 . Pel que fa al consum d'aigua, l'ideal seria que l'habitatge hagués estat construït amb la idea de la seva conservació, però igualment:

a . eviti que les aixetes degotin i utilitzi un airejador (situat a la boca de l'aixeta),

b. usi la cisterna del vàter amb precaució utilitzant la quantitat d'aigua necessària,

c . renovi l'aigua del pal de fregar amb cautela,

d . dutxi’s i no es banyi,

i . no renti a mà, utilitzi la rentadora i el rentaplats,

f. programi el reg en horaris que minimitzin l'evaporació i la transpiración,

g. les aigües grises (dutxa, per exemple) poden usar-se per omplir la cisterna.


La comunitat de veïns és un bon vehicle per negociar de forma conjunta i obtenir uns millors beneficis. Consulti el seu president i suggereixi-li la inclusió d’aquest assumpte a la següent reunió. Avui dia proliferen els experts que ajuden a contractar la millor companyia subministradora (consulti amb el seu ajuntament).