La sostenibilitat es fonamenta en el respecte a tot al que ens envolta!

Tots som ja conscients de la solidaritat entre barris i de la malmesa sostenibilitat. En la nostre societat, ningú no viu en una casa luxosa envoltat d’un entorn i d’habitatges en estat lamentable. Qualsevol administració prioritza el servei al ciutadà per motius obvis. Val a dir però, que no pot ser a qualsevol preu i que hem de mirar cap al futur en termes de sostenibilitat  financera, demogràfica, medi ambiental  i energètica. En aquest nou paradigma, hi han factors a corregir com ara son les desigualtats territorials i socials, la gestió del aigua i dels aliments, de l’energia,  la mobilitat i el transport, els residus i la contaminació. Aquesta ciutat, cap a on anem, ha de tenir uns equipaments assistencials, educatius, culturals i esportius, i els serveis per al transport de les persones, les mercaderies i als residus, instaurant la cultura del estalvi i desterrant la de la despesa. Per fer-la viable, cal flexibilitzar la feina i els horaris, així com reduir la mobilitat, afavorint la comunicació entre les persones i els equipaments. En definitiva, aquesta ciutat deurà ser més intel·ligent (“smart city”) i l’ús racional de la tecnologia serà un factor fonamental. La administració electrònica, el desplegament de sensors, la gestió de la informació, Internet com a base de la computació en xarxa..., Ara que vénen les municipals, hem d’exigir als gestors capacitat de gestió i lideratge, eficiència en la utilització dels recursos comuns i en el servei al ciutadà i,  fonamental, una gran transparència. El votant, més que mai, té el deure de pensar pel seu propi benestar, pel be de la ciutat i dels seus conciutadans. A Catalunya, aquest canvi serà especialment punyent i constitueix, a més, un repte pel deute deixat pel tripartit que obliga a finançar-nos des de l’estalvi per fer-li front amb interessos. Ja veurem què ens trobem si també hi ha canvi als municipis, cosa, per cert, que ens afavorirà al ser més operatius i resolutius. L’eficàcia es vital! Els politics i professionals de la tecnologia i la industria tenim una oportunitat i cal que siguem capaços de culminar-la amb èxit tots plegats. Ah! Per cert, el 2050 no es que s’acabin els cotxes a les ciutats, s’acaba el petroli! Tret que es trobin nous jaciments rendibles, cosa improbable!