Cotxe elèctric: models de recarrega

El 2010 ha estat un gran any en el mon de la innovació automobilística amb la introducció del cotxe elèctric.

Les companyies automobilístiques s’han posat les piles, i mai millor dit, amb el tema dels Vehicles Elèctrics i totes estan treballant en aquest futur esdeveniment. Exemples clars son el Nissan Leaf, l’esportiu de Tesla que s’ha associat amb Toyota per crear el RAV4, el  Chevy Volt, el Honda Fit EV i els seus híbrids endollables; i; a Europa, el Smart, Mini i Golf elèctrics.

Hi ha un obstacle que ens obligarà a estar atents a l’evolució de les bateries i de la seva autonomia i recarrega. Serà interessant veure com evoluciona la infraestructura pels vehicles elèctrics perquè tinguin un ús pràctic i siguin competitius en termes econòmics i d’operació.

El mètode de “recarrega lenta” (6 a 8 hores), i el “ràpid” (20 a 30 minuts) son ja coneguts. Ambdós mètodes connecten directament el vehicle a un punt de recarrega. El Nissan Leaf, com vehicle urbà de mig recorregut, ha apostat per aquests sistemes.

Pels trajectes de llarg recorregut sense interrupció, el mètode alternatiu es el del “Canvi de Bateries” mitjançant una infraestructura que permeti l’accés i l’ús de l’energia de forma casi immediata substituint la bateria descarregada per una de recarregada en menys d’un minut. Aquest mètode de substitució suposa que l’amo del vehicle no és propietari de les bateries i que hi haurà empreses, o les actuals benzineres reconvertides (“Electrolineres”), que explotin aquest nou negoci. La primera aplicació va ser desenvolupat per l’empresa “Better Place” per l’operador de taxis més gran a Tòquio. Les dades obtingudes durant 2010, mostren que cada vehicle va passar per l’estació de substitució 2.122 vegades (6 cops per dia en un servei de 24hores/365dies) i que el temps mitjà de canvi fou de 59,1 segons.

Aquest nou paradigma energètic pot ser un dels grans impulsors de l’enginyeria multidisciplinar i de la creació de noves empreses, i caldrà:

Definir un cable, connector i endoll de forma apropiada i universal per economitzar despeses innecessàries. Una altre opció, si més no, és la de la coexistència d’adaptadors.

Afegir un comptador extra per controlar i tarifar el consum de la recàrrega. Les enginyeries desenvoluparan sistemes eficaços de gestió i de control, i els constructors d’edificació estaran preparats per fer noves instal·lacions a cada plaça d’aparcament. Políticament, lleis con ara la de propietat horitzontal s’hauran de corregir.

Per generar Zero Emissions s’hauran d’aprofitar les energies alternatives com l’eòlica, sub-utilitzada per la nit, i la fotovoltaica durant el dia.

La recàrrega lenta requereix de 3,7KW a 220 Volts (que ve a ser com endollar 2 estufes elèctriques)

Per la ràpida, de 27KW a 50KW a un voltatge de 380, i és la infraestructura més complexa, solament a l’abast de les electrolineres o empreses similars.

Voldria cloure amb una reflexió: és fonamental que la recarrega es realitzi durant la nit (tarifa vall). En cas contrari, pot esdevenir un greu problema atès que les infraestructures elèctriques ja estan recarregades durant el dia (hores punta).