diumenge, 11 de setembre del 2011

Llengua i estimació





Fa pocs dies vaig constatar un cop més la feblesa de la nostra llengua. Una catalana viu als EUA des de fa molts anys i els seus fills parlen dues llengües, s’imagina quines? Sí, segur que sí. Sempre tindrem les de perdre! Em sap molt de greu, i ho dic tal com raja, la manipulació que es fa sobre una cultura que està en un franc desavantatge en front dels potents idiomes xinès, anglès i castellà. I dic més encara: aquesta animadversió es fa més palesa per a uns que saben perfectament el que estan fent i, sovint, tenint un nivell cultural destacable, i no tenen cap problema ni pudor per fer sang d’una altra cultura que és feble i de salut precària. L’hostilitat dels que són més nacionalistes que nosaltres és tan evident envers la nostra llengua pel simple fet que volem protegir-la com quelcom que és fràgil i en perill d’extinció que, francament, no s’entén. A molts països culturalment desenvolupats veuen aquest fenomen un factor enriquidor. No és cert que aquí s’imposi una cultura sobre una altra, no! Simplement és tracta de donar rellevància a un fet diferenciador en termes de subsistència i no pas d’imposició. Els que es veuen amenaçats en la seva benvolguda “ñ”, es fa difícil d’entendre que no s’assabentin que els símbols identitaris esdevenen raonablement fonamentals per a la seva sostenibilitat. Aniré més enllà! La meva estimada mare, pobreta, té 86 anys. Prostrada en una cadira de rodes amb una pròtesi a cadascun dels fèmurs i una artrosi de cavall, fa que se sembli al pobre Stephen Hawkins. Del cap està bé, però, i això a vegades et fa dubtar de la crueltat de viure, ja que ella és conscient del seu lamentable estat. Quan la visito a la residència, parlem de vida i ara, molts cops, de mort.
Ella és nascuda a Colòmbia. L’àvia colombiana va venir amb la família a passar uns dies a Barcelona i va conèixer l’avi, es van casar i van anar a viure uns anys prop de Pamplona, a la província de Bucaramanga on va néixer ma mare. Ella sempre ha parlat castellà i mai ho ha fet en català encara que el seu pare el parlava perfectament! (Com ara els nens als quals faig esment al començament). És més, tothom li ha de parlar en castellà per no sentir-se ofesa, titllant de mal educat qui no ho faci (com tants i tants al nostre voltant). Jo mai he estat conscient de com li parlava i no m’importa el més mínim! Me l’estimo i punt!

Fa poc li vaig dir per primer cop: “¿Mamá, te das cuenta de que esta obstinación tuya es ridícula. Tus hijos somos de aquí y será aquí donde seguramente moriremos como tú?”
Mirant-me fixament als ulls, em vaig ajupir perquè m’abracés (això li agrada) i en va xiuxiuejar a cau d’orella: “Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un...”. I així va recitar-me tota l’oració i es va posar a riure. Sí, a riure, cosa que no fa sovint ara! Em va aixecar les espatlles fent-me una ganyota amb la boca per dir-me: Sencillamente porque no creí que fuera importante para los que quiero y..,. quan vaig ser gran, ja no vaig voler aprendre’n per vergonya!”

Està bé comprovar que és una qüestió d’estimació per als altres i de respecte amb un mateix. Així, doncs, estimem-nos i respectem-nos, que no sempre cal perdre, coi!

Aire contaminat


Som més conscients que el devenir de les coses i l’actual situació està esdevenint..., ummm..., com dir-ho... “més angoixant” potser? O si més no, quelcom de diferent respecte dels nostres supòsits de benestar. Cal dir, però, que l’actual situació de sostinguda recessió està contribuint (almenys) al fet que les emissions a l’atmosfera de gasos contaminants hagin disminuït. L’Inventari Anual d’Emissions a la Europa dels 27 confirma una tendència a llarg termini de reducció de contaminants que s’alliberen a l’atmosfera. Des de 1990, les emissions de Sulfur d’Òxid (SOx) han disminuït en un 80%; les de Monòxid de Carboni (CO) en un 60%; la dels Compostos Orgànics Volàtils Exclòs el Metà (NMVOC) en un 55%; i els Òxids de Nitrogen (NOx) en un 44%. No sorprendrà que en certs contaminants, la caiguda hagi estat particularment abrupta entre 2008 i 2009. Les emissions de SOx van caure un 21% a causa principalment de la recessió econòmica que va fer disminuir la demanda d’energia, fent que a les centrals elèctriques, a països com ara Bulgària, Polònia, Romania i Espanya, es reduïssin sensiblement les emissions. Igualment, els NOx així com les partícules primàries (PM) es van reduir en un significatiu 10%.

Val la pena assenyalar, però, que encara que les emissions a la UE s'han reduït molt significativament, la qualitat de l'aire encara pot ser molt baixa especialment en les zones urbanes. Les emissions de NOx degudes al transport per carretera s'han reduït en un 42% des de 1990, gràcies principalment a la introducció dels convertidors catalítics als vehicles de passatgers i a una regulació més estricta de les emissions dels vehicles pesants de mercaderies a tot Europa. Ara bé, el transport per carretera segueix sent la font més important dels reductors de la capa d'ozó (NOx i CO), i no han disminuït tant com s'havia previst. En contrast amb la disminució d’emissions de NOx del sector del transport per carretera, les de l'aviació s'han incrementat en un 79% entre 1990 i 2009, si bé entre 2008 i 2009 van disminuir en un 6%, cosa que reflecteix una menor activitat també en aquest sector. Una gran proporció de determinats agents contaminants prové dels anomenats com “fonts difuses", que normalment s'emeten en grans àrees on la procedència de les fonts emissores són confuses. Aquests contaminants poden ser difícils de reduir i inclouen emissions de NOx i de PM degudes al transport, CO i PM procedents de les llars i de l’amoníac (NH3) provinent de l'agricultura. Qui tingui ganes i temps, en aquest link de “l’Agència Europea del Medi Ambient” http://dataservice.eea.europa.eu/pivotapp/pivot.aspx?pivotid=478
trobarà un gràfic molt il·lustratiu on seleccionar la informació desitjada.

Val a dir que les pressions sobre el medi ambient són cada vegada més interrelacionades i globalitzades, fent evident un canvi de política ambiental en un món que clarament està canviant i que està requerint un nou tipus de governança en aquest cada vegada més important aspecte. La pujada d’actors no estatals com ara les Corporacions Multinacionals, les Organitzacions No Governamentals i Organitzacions Científiques cada vegada més involucrats, fa visible les enormes implicacions d'aquest fenomen. L'evidència d'aquest canvi es pot veure en el nombre d'ONG que ha augmentat des d'uns 700 el 1992 a gairebé les 3.200 d’ara.
Un dels principals punts de discussió en la propera Cimera de Rio de l’any 2012 sobre desenvolupament sostenible serà la governança ambiental. Tot tipus d'organitzacions han de participar en la protecció del medi ambient (especialment les locals, com som els ajuntaments), i molt particularment quan els problemes mediambientals es fan més complexos i estan cada vegada més interrelacionats. Aquest canvi en la naturalesa del govern (local, nacional o supranacional) també planteja nous desafiaments en relació amb les fonts de dades utilitzades en la formulació de polítiques i caldrà tenir cura del rigor de la informació i del seu ús. És hora de deixar pas als professionals si ve la conscienciació dels ciutadans esdevé fonamental.